*..... MErCè RoDoReDa.....*

--------- biografia-------

Mercè Rodoreda, filla única d'un matrimoni amant de les lletres, la seva infantesa va estar marcada per la figura del seu avi matern, Pere Gurguí, que li va inculcar un profund sentiment catalanista que la va acompanyar durant la resta de la seva vida. El 1928, i amb només 20 anys, es va casar amb el seu oncle, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella; amb qui va tenir el seu únic fill, Jordi, el 1929.
El seu matrimoni va ser un fracàs. Rodoreda va buscar una vàlvula d'escapament que li permetés fugir d'una vida massa monòtona. Aquest escapament el va trobar a la literatura. Va començar col·laborant amb diverses publicacions com La Veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador. Va escriure també quatre novel·les que anys més tard va refusar ja que les considerava fruit de la seva inexperiència. Només va salvar-ne Aloma (1937). Tot i això la va reescriure l'any 1969 convertint-la en una obra completament diferent.L'any 1972 va tornar a Catalunya, després de la mort del seu amant a Viena.Finalment, Mercè Rodoreda va morir a Girona víctima d'un càncer l'any 1983. Per voluntat pròpia, fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva.

------- ETAPES --------

La narrativa de mercè Rodoreda es divideix en tres etapes:

- Etapa de joventut
- Etapa de maduresa
- Etapa de vellesa

------- ObreS --------

Obres mès relevants:

Aloma (1938)
Vint-i-dos contes (1958)
La plaça del diamant (1962)
El carrer de les camèlies (1966)
Jardí vora el mar (1967)
La meva Cristina i altres contes (1967)
Mirall Trencat (1974)
Semblava de seda i altres contes (1978)
Viatges i flors (1980)
Quanta, quanta guerra... (1980)
La mort i la primavera (pòstuma, 1986)
Isabel i Maria (pòstuma, 1991)

------- LA PLAÇA DEL DIAMANT ---------



RESUM DE L'OBRA:

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, va conèixer en una nit en el ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi. Colometa, que era com li deia en en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tindre dos fills: un era l'Antoni i l'altre la Rita. En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a treballar en una casa.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertenences. Aviat la Colometa es va quedar sense diners o no tenia ni per menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i va ser allí on va conèixer a l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà.
Passà el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ella, segons ell per tenir alguna companyia perquè ell era un home que en la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, acceptà i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare pels seus fills.
Al final, en Toni (el fill de la Natàlia) s'havia convertit en soldat, però va poder vindre a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimonia acaba l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a casa seva després de la festa...

---<< OBRES DE MONSERRAT ROIG >>----

El temps de les cireres

El temps de les cireres és una novel·la centrada en un personatge, Natàlia -fil conductor del relat-, que retorna a Barcelona i més concretament al barri de l'Eixample, després d'haver viscut dotze anys a l'estranger, amb la intenció de reconstruir el que ha passat en el clos familiar, mentre ha estat absent, exiliada. El temps d'aquest exili és marcat per dues dates significatives: les execucions de Grimau i de Puig Antich. Natàlia, que es presenta com un personatge alienat i frustrat, efectua una indagació, la qual ens mena a conèixer les dones de la família Calvet i Miralpeix. Des de l'inici fins al final de la novel·la trancorre una setmana, durant la qual es fa present a Natàlia, el passat i el present de la seva família: el de tres generacions. L'esquema triat, la saga familiar, és propi de la novel·la realista. L'autora, a l'hora de descriure els personatges, ho fa a partir de les seves cases i de l'espai de la ciutat on es troben. La generació més antiga i la més mancada de recursos viu a l'Eixample, mentre que les capes que s'han enriquit habiten a la part alta de la ciutat; així, quan ella arriba, va a viure al pis de la seva tia, situat al carrer del Bruc; l'Harmonia, antiga mestra de la protagonista, viu en un petit àtic de la Diagonal, mentre que el seu germà viu en un dúplex al carrer Santaló i els pares de Sílvia han deixat el carrer Aribau per anar a viure a Pedralbes, és a dir, a la part alta de la ciutat. L'estil assoleix una forta expressivitat i versemblaça, fruit d'una hàbil combinació entre la descripciói el diàleg.

Ramona, adéu

Ramona adéu té com a protagonistes tres dones barcelonines d'una mateixa família -ávia, mare, filla-, que porten un mateix nom, Ramona. Les dues primeres estimen amb passió la Barcelona que les envolta, mentre que Mundeta, la darrera component de la saga, viu en una Barcelona en franca decadència. Al llibre, hi ha tres Barcelones, i tres sentiments diferents enfront la ciutat. Per un diari amb data concreta- sabem que la primera Ramona viu al barri de Gràcia, quan era encara un poble que no formava part de la ciutat; i ens, assabentem, també, de la inauguració del primer tramvia elèctric, de la guerra de les colònies i dels seus problemes, de la integració del barri a la ciutat ... ; però sobretot coneixen el profund amor d'aquest personatge per la seva ciutat, un amor que farà que, a París, s'enyori profundament. En canvi, per a Mundeta, per la universitària que viu en plena època franquista, Barcelona és, ja, una ciutat decadent que conserva únicament alguns espais interessants -aquells més antics, que tenen com a centre la Rambla-, però que el pas del temps ha degradat; és, sobretot, sota la dictadura, una ciutat opressora de la qual Mundeta vol escapar.

L'òpera quotidiana

L'òpera quotidiana ens narra la història del senyor Horaci Duc un carnisser retirat, tímid, decebut i nacionalista, que s'hostatja a casa de la senyora Patrícia Miralpeix una velleta que sap escoltar i a la qual explica la història de la seva vida i, especialment, la relació amb Maria, la seva dona. L'altra història que corre paral·lela a l'anterior, és la de la senyora Altafulla, personatge que viu refugiat en un passat decadent i romàntic; la confident de les seves fantasies és Mari Cruz, la minyona, una noieta castellana que recerca la seva identitat. En un moment determinat convergiran les dues històries: la Mari Cruz va a fer feines un cop per setmana a casa de la senyora Miralpeix on coneixerà el senyor Duc amb el qual viurà una història d'amor. L'obra s'estructura com una òpera, una de les fórmules de moda més utilitzades en la narrativa europea dels vuitanta. Cal fer esment de l'aparició de personatges propis del món novel·lístic de l'autora: Natàlia, Gonçal Rodés o la mateixa senyora Miralpeix. La divisió de la novel?la és dissenyada com si fos una òpera: "L'obertura de la senyora Patrícia Miralpeix", "Primera part (duets, cavatines, recitatius)", "Intermezzo", "Segona part (duets, àries, cavatines i recitatius)" i "El cor". L'escenari on transcorre la major part de l'accióés la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la veu narrativa, l'autora ens fa arribar per boca de cada personatge la seva pròpia història. Al llarg de tota l'obra l'autora combina l'humor i la ironia.

La veu melodiosa

La veu melodiosa relata la història d'Espardenya, un nen nascut durant la guerra que coneixerà no els seus pares; serà educat sota la tutela del seu avi, el senyor Malagelada, que no el deixarà sortir de casa perquè creu que el món exterior no és l'adient per al seu nét. Així, serà criat per DolorsLetícia fins als sis anys i, posteriorment, per un reguitzell de personatges que li ensenyaran les més diverses matèries. El senyor Malagelada construïrà la vida del nét a partir de la idea que el món és bell i la humanitat meravellosa. Quan sortirà a l'exterior coneixerà el món real i haurà de descobrir tot allò que li amagaren de petit. Aquesta descoberta tindrà lloc en el marc d'una universitat polititzada, per l'època en què situa l'acció la narradora. L'obra s'estructura en quatre parts i un epíleg. El marc de l'acció torna a ser la ciutat de Barcelona, una de les constants en la narrativa de Montserrat Roig. La veu narrativa a la primera part és representada per un narrador omniscient i a la resta de l'obra és endògena en tercera persona.